Seguint el rastre de L’estiu (LaCasaCalba Ed., 2010), el músic i compositor Òscar Briz ens proposa un altre viatge evocador. Youth és el seu seté treball sota nom propi, i en ell l’austeritat d’elements i les sonoritats acústiques manen sobre els excessos i l’electrificació de la vida (post)moderna. Açò no vol dir, però, que Youth siga un disc a veu i guitarra només. Aquest cant de jovent està enregistrat amb un baix i una bateria, un baix i una bateria que junt amb els arranjaments vocals donen consistència sonora a les partícules literàries, unes lletres que posen el retrovisor —la lupa— sobre l’edat de la inexperiència, sense personalismes.
D’aquesta manera, Briz visita estances en les quals la vida ja no va de broma tot i que un comence a entendre-ho més tard. En dues d’aquestes peces («Les odes» i «Cant de Vicent») el de l’Alcúdia comparteix llit amb Vicent Andrés Estellés, el poeta de la nua elementalitat diària. A nivell estrictament musical, el disc és expressament heterogeni. I és que en Youth podem sentir l’aroma soul («Lleugers») o el pop resplendent («No digues que no pot ser» i «En el tren»), la cançó intimista («Quinze» i «L’home sensible»), la de protesta («València tensa»), el folk-rock («El rastre dels meus herois»), o fins i tot la fosca cadència indie d’un relat iniciàtic («Desperta al dolor»). Ras i curt, Youth és una osca més en l’arma-ànima creativa d’un músic adult que sap cap a on dispara. Tot un encert, vaja.
Oberta contractació
contractacio@lacasacalba.org
Descarregar dossier d’artista
Descarregar dossier d’artista (castellano)
Descarregar fotos
