Fins a trobar el centcames de Josep Artés, Martín Martorell, Raül Uberos, el Beato i Grefu, les cançons de Mi# han fet camí sobre dues gambes (Artés) o sobre quatre (Artés i Martorell). Hui, cent anys i cent històries després, un micromecenatge ha materialitzat El projecte escolopendra, un disc produït per Pep Toni Ferrer (Oliva trencada), carn de psicodèlia per a cent i la mare. Dotze composicions, més estils que calcetins duu la burroughsiana protagonista. De l’agrocosmogonia punk a la gran catàstrofe naïf, del surf adolescent al gospel de manicomi, el miriàpode quilòpode mamprén xino-xano el seu recorregut, resolt a fer bossa membranosa en els vostres budells. Sentire aude.